Paphiopedilum: l'orquídia sabatilla, que creix a l'ombra.

Paphiopedilum és l'orquídia sabatilla: el pètal inferior forma una bossa que sembla una petita sabata. A més de la seva forma, té dues característiques de cultiu úniques que la distingeixen de la resta: és el gènere més popular que requereix menys llum i és l'únic on la fulla indica clarament la temperatura que prefereix la planta.

El full revela la temperatura que vol.

Aquesta és la drecera més útil del seu tipus, i val la pena tenir-la en compte abans de crear qualsevol taula. Hi ha dos grups principals, i els podeu identificar sense saber el nom de l'espècie:

Fulles marbrades , amb un patró de quadres clars i foscos: prefereixen ambients més càlids. Fulles verdes uniformes : prefereixen ambients més freds. Les varietats de fulla cinta, que produeixen diverses flors per tija, també tendeixen a ambients més càlids.

A la pràctica, això determina on viurà la planta a la casa. Si la teva és marbrada i la vas col·locar al racó més fresc perquè pensaves que a totes les orquídies sabatilles els agrada el fred, simplement vegetarà. La fitxa tècnica de l'American Orchid Society indica el rang de temperatura general per al gènere de 12,7 a 22,2 °C a la nit i de 21 a 29,4 °C durant el dia , i és dins d'aquest rang on es distribueixen els dos grups: els marbrats a la part superior i els verds a la part inferior.

La il·luminació de feix curt és un requisit, no una tolerància.

El rang de llum recomanat és de 10.750 a 21.500 lúmens (1.000-2.000 espelmes-peu) , el mateix que per a les orquídies Phalaenopsis i molt per sota dels 2.000-3.500 espelmes-peu d'una orquídia Cattleya. A l'interior, l'AOS recomana una finestra orientada a l'est, al nord o a l'oest amb una a quatre hores de llum solar directa.

Fixeu-vos en la traducció: "finestra nord" es refereix a la finestra menys comuna perquè les instruccions són dels Estats Units. A l'hemisferi sud, l'equivalent és la finestra sud. Qualsevol persona que llegeixi les instruccions i col·loqui la planta en una finestra nord aquí al Brasil li està donant l'orientació més forta de la casa, no la més favorable.

Humitat més baixa que la resta del grup.

Aquí teniu la segona bona notícia per al cultiu d'interior: el rang recomanat és del 40 al 50% d'humitat relativa. Això és menys que la Phalaenopsis (50 a 80%) i molt menys que la Masdevallia (70 a 90%). En altres paraules, la Paphiopedilum és una de les poques que no requereix un humidificador a la majoria d'entorns domèstics.

Com que no té pseudobulb, el substrat s'ha de mantenir constantment humit, però no entollat. La recomanació d'AOS és regar tan bon punt el substrat arribi al punt sec, no espereu que s'assequi completament.

Fertilitzant: dosi completa de fórmula feble

Això és una inversió de la lògica que s'aplica a la majoria d'orquídies, i és fàcil equivocar-se. La recomanació actual és una dosi completa d'un fertilitzant feble —alguna cosa entre 5-5-5 i 10-10-10— en lloc del mètode antic d'utilitzar un quart de dosi d'un fertilitzant fort com el 20-20-20.

La rutina és durant tot l'any, rentant el substrat un cop al mes o trimestralment per eliminar la sal acumulada. Es trasplanta cada dos anys o quan el substrat es descompon; es fan petits esqueixos anualment.

Tres espècies i híbrids per començar.

L'elecció marca una gran diferència aquí, perquè el grup adequat depèn del clima de casa teva, i comprar-ne un de equivocat és el motiu més comú de frustració amb aquest tipus de producte.

Els híbrids del grup Maudiae són el punt de partida més segur per al clima brasiler: tenen fulles marbrades, per la qual cosa prefereixen les parts més càlides de la distribució de la planta, floreixen fàcilment i són els més fàcils de trobar. Si vius en un lloc càlid i només en compraràs una, aquesta és la indicada.

El Paphiopedilum insigne té fulles verdes uniformes i és un dels més tolerants del seu tipus: tolera les variacions de cura millor que la mitjana i és una bona opció per a aquells que tenen cases més fresques o viuen en regions muntanyoses.

La Paphiopedilum delenatii té flors roses i una fragància inusual per al gènere. És més exigent que les dues anteriors i no la recomanaria com a primera opció; és més adequada per a quan l'entorn ja està ben establert.

Aigua: la qualitat importa més que la quantitat

El Paphiopedilum és sensible a l'acumulació de sal al substrat, no en el mateix grau extrem que una Masdevallia, però prou perquè l'aigua dura pugui causar problemes durant mesos. És per això que les directrius de l'AOS (American Society of Ophthalmology) recomanen rentar el substrat periòdicament: rentar-lo serveix precisament per eliminar la sal que queda després de cada reg i fertilització.

Si l'aigua de l'aixeta és dura, la diferència apareix a la punta de la fulla, que s'enfosqueix i s'asseca, començant per les fulles més velles. És fàcil confondre això amb fongs, i el tractament és el contrari: rentar bé el substrat amb aigua de millor qualitat i canviar el medi, no aplicar fungicides.

L'aigua de pluja resol el problema. Quan això no és possible, alternar el reg regular amb un rentat generós un cop al mes redueix significativament l'acumulació.

No mulleu el centre de la roseta.

El Paphiopedilum creix en forma de ventall amb fulles que comencen des d'un punt central, i l'aigua estancada en aquest centre en un ambient sense ventilació farà podrir el punt de creixement. És el mateix mecanisme que la podridura de la corona en les orquídies Phalaenopsis, i s'aplica la mateixa cura: regar al voltant de la vora del test al matí i, si l'aigua cau al centre, assecar-lo amb un tovalló de paper.

Això és encara més cert aquí perquè el seu rang d'humitat és baix (40 a 50%) i molta gent compensa ruixant la planta. Ruixar les fulles de l'orquídia sabatilla és precisament el que no és recomanable: si necessiteu augmentar la humitat, utilitzeu una safata amb argila expandida humida al voltant, no aigua directament sobre la planta.

Quant dura la flor i què cal fer després?

La flor de Paphiopedilum és una de les orquídies d'interior que duren més: normalment roman oberta durant diverses setmanes i, en algunes espècies, més de dos mesos. Això és part de l'atractiu del gènere: poques flors, però durant molt de temps.

Després que la flor s'hagi marcit, talleu la tija per la base. A diferència de les orquídies Phalaenopsis, aquesta planta no torna a florir a la mateixa tija: cada ventall de fulles floreix una vegada i després la planta inverteix en un nou creixement lateral, que serà el següent a florir. Per tant, una planta amb un sol ventall de fulles no florirà dos anys seguits: és el seu cicle natural, no un problema amb la seva cura.

Divisió: compte, ella no perdona.

Sense un pseudobulb, el Paphiopedilum no té les reserves per suportar una divisió agressiva. Cada ventall de fulles és un creixement separat, i la divisió d'un sol creixement aïllat normalment atura el creixement per complet; pot trigar anys a reprendre's, si és que mai ho fa.

El marge de seguretat és deixar com a mínim dos o tres brots per esqueix . Això és menys esqueix que el que obtindríeu amb una Cattleya de la mateixa mida, i és el preu d'un gènere que no emmagatzema aigua. La divisió s'ha de fer juntament amb el trasplantament, just després de la floració.

Remeis multiflorals i per què requereixen paciència.

Hi ha un tercer grup que val la pena conèixer, fins i tot si no sou principiants: les orquídies multiflorals , amb fulles llargues i en forma de cinta, que produeixen diverses flors en una tija alta en comptes de només una. La més famosa és la Paphiopedilum rothschildianum , amb llargs pètals laterals que s'obren gairebé horitzontalment, una de les orquídies més cobejades que existeixen.

El punt clau és el moment. Les plantes multiflorals són grans i de creixement lent: sovint triguen diversos anys a assolir la mida de floració, i moltes només floreixen quan el ventall de fulles arriba a una certa mida. Comprar una petita plàntula que espera flors la temporada següent és una recepta per a la decepció.

També tendeixen cap a l'extrem més càlid del rang de temperatures, com les varietats marbrades. Si la intenció és arribar a aquest grup, l'enfocament sensat és primer aconseguir l'entorn adequat amb un híbrid Maudiae, i només després invertir en una planta que requerirà anys de creixement constant abans de recompensar-te.

Per a qui és ella l'elecció correcta?

Si la teva llar té poca llum i aire sec, una combinació que perjudica gairebé totes les orquídies populars, la Paphiopedilum és probablement l'orquídia més adequada per a tu. És el contrari de l'orquídia Vanda, que necessita sol fort i reg diari.

L'únic inconvenient és la flor: normalment una floració per tija en la majoria d'espècies, que dura setmanes, però li falta l'exuberància d'un grup de Phalaenopsis. És una orquídia per a aquells que aprecien les formes inusuals, no el volum.